La penicil·lina:
El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna, canvi que inicià l'anomenada "Era dels antibiòtics"; així altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'
estreptomicina, que, utilitzada com a tractament contra la
tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportació de científica de Fleming és doble ja que a més de descobrir una
molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula proteica (lisozim) amb activitat antibiòtica. Les
proteïnes i els
pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb fins terapèutiques similars a la penicil·lina.
Biografia:
Barcelona a Sir Alexander Fleming
Va naixer el
6 d'agost de
1881 a la ciutat escocesa de
Lochfield. Va estudiar
medicina a la Saint Mary's
de
Londres, on es va graduar l'any
1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la
Primera Guerra Mundial. L'any
1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.
Membre de la
Royal Society, l'any
1944 fou nomenat
Cavaller pel
rei Jordi VI del Regne Unit. Fleming va morir
l'11 de març de
1995 d'un
infart de miocardi a la seva residència de
Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la
Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.
Recerca científica:
Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les
infeccions, dedicant-se a a la millora i fabricació de
vacunes i
sèrums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de
França i va quedar impressionat per la gran
mortalitat causada per les ferides de
metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou
antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur a descobrir el
lisozim, un
enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigués sobre una
placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que els
bacteris havien estat destruïts en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal.
ISAAC NEWTON
