Telescopi. Galileo Galilei.
jueves, 30 de septiembre de 2010
Galileo Galilei, l'inventor del telescopi
Galileu va néixer a Pisa, Itàlia, el 1564. El seu pare, Vincenzo Galilei, va ser un músic d'indubtable esperit renovador. A l'edat de 17 anys, Galileu va començar a cursar medicina a la Universitat de Pisa. Més endavant va decidir canviar l'estudi de les matemàtiques amb el consentiment patern sota la tutela del matemàtic Ricci. La seva notable talent per la geometria es va fer evident amb un treball en el qual s'estenia idees d'Arquimedes per calcular el centre de gravetat d'una figura.
El telescopi li va permetre realitzar sorprenents descobriments: muntanyes i cràters a la Lluna, els quatre satèl lits ("llunes") de Júpiter, les fases de Venus. Va demostrar que la Via Làctia està composta d'estrelles. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter, aconseguint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana. Els descobriments astronòmics de Galileu recolzaven la teoria de Copèrnic sobre les òrbites planetàries i, per refutar els textos bíblics, presagiaven seriosos problemes amb l'Església. En 1611, Galileu va ser a Roma per parlar amb el pare Clavius, creador del calendari gregorià i líder indiscutible de l'astronomia entre els jesuïtes. Clavius es resistia a creure en l'existència de muntanyes a la lluna, però va haver admetre quan Galileu se les va fer observar a través del telescopi. No obstant això, nous descobriments com el de les taques solars, afegits a la inusitada contundència de
Galileu per refutar i ridiculitzar als seus oponents, els va ser guanyat enemistats. La tensió de l'entorn es va accentuar i en 1616 Galileu va ser reconvingut per l'Església i instat a no defensar les seves idees. Galileu, pare de la ciència moderna, va defensar la matematització de la natura, va assentar el procediment científic i va propiciar, per bé o per mal, el divorci església-ciència. Una part substancial del seu treball està relacionat amb la mecànica i va ser el primer a aplicar matemàtiques per al seu anàlisi. Va proposar la utilització de pèndols com rellotges i la llei d'acceleració uniforme per a cossos en caiguda lliure.
El telescopi li va permetre realitzar sorprenents descobriments: muntanyes i cràters a la Lluna, els quatre satèl lits ("llunes") de Júpiter, les fases de Venus. Va demostrar que la Via Làctia està composta d'estrelles. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter, aconseguint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana. Els descobriments astronòmics de Galileu recolzaven la teoria de Copèrnic sobre les òrbites planetàries i, per refutar els textos bíblics, presagiaven seriosos problemes amb l'Església. En 1611, Galileu va ser a Roma per parlar amb el pare Clavius, creador del calendari gregorià i líder indiscutible de l'astronomia entre els jesuïtes. Clavius es resistia a creure en l'existència de muntanyes a la lluna, però va haver admetre quan Galileu se les va fer observar a través del telescopi. No obstant això, nous descobriments com el de les taques solars, afegits a la inusitada contundència de
Galileu per refutar i ridiculitzar als seus oponents, els va ser guanyat enemistats. La tensió de l'entorn es va accentuar i en 1616 Galileu va ser reconvingut per l'Església i instat a no defensar les seves idees. Galileu, pare de la ciència moderna, va defensar la matematització de la natura, va assentar el procediment científic i va propiciar, per bé o per mal, el divorci església-ciència. Una part substancial del seu treball està relacionat amb la mecànica i va ser el primer a aplicar matemàtiques per al seu anàlisi. Va proposar la utilització de pèndols com rellotges i la llei d'acceleració uniforme per a cossos en caiguda lliure.
sábado, 18 de septiembre de 2010
Alexander Fleming
La penicil·lina:
El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna, canvi que inicià l'anomenada "Era dels antibiòtics"; així altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'estreptomicina, que, utilitzada com a tractament contra la tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportació de científica de Fleming és doble ja que a més de descobrir una molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula proteica (lisozim) amb activitat antibiòtica. Les proteïnes i els pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb fins terapèutiques similars a la penicil·lina.
Biografia:
Barcelona a Sir Alexander FlemingVa naixer el 6 d'agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary's de Londres, on es va graduar l'any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'any 1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.
Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Fleming va morir l'11 de març de 1995 d'un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.
Recerca científica:
El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna, canvi que inicià l'anomenada "Era dels antibiòtics"; així altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'estreptomicina, que, utilitzada com a tractament contra la tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportació de científica de Fleming és doble ja que a més de descobrir una molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula proteica (lisozim) amb activitat antibiòtica. Les proteïnes i els pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb fins terapèutiques similars a la penicil·lina.
Biografia:
Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Fleming va morir l'11 de març de 1995 d'un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.
Recerca científica:
Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïts en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)