Galileu va néixer a Pisa, Itàlia, el 1564. El seu pare, Vincenzo Galilei, va ser un músic d'indubtable esperit renovador. A l'edat de 17 anys, Galileu va començar a cursar medicina a la Universitat de Pisa. Més endavant va decidir canviar l'estudi de les matemàtiques amb el consentiment patern sota la tutela del matemàtic Ricci. La seva notable talent per la geometria es va fer evident amb un treball en el qual s'estenia idees d'Arquimedes per calcular el centre de gravetat d'una figura.
El telescopi li va permetre realitzar sorprenents descobriments: muntanyes i cràters a la Lluna, els quatre satèl lits ("llunes") de Júpiter, les fases de Venus. Va demostrar que la Via Làctia està composta d'estrelles. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter, aconseguint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana. Els descobriments astronòmics de Galileu recolzaven la teoria de Copèrnic sobre les òrbites planetàries i, per refutar els textos bíblics, presagiaven seriosos problemes amb l'Església. En 1611, Galileu va ser a Roma per parlar amb el pare Clavius, creador del calendari gregorià i líder indiscutible de l'astronomia entre els jesuïtes. Clavius es resistia a creure en l'existència de muntanyes a la lluna, però va haver admetre quan Galileu se les va fer observar a través del telescopi. No obstant això, nous descobriments com el de les taques solars, afegits a la inusitada contundència de
Galileu per refutar i ridiculitzar als seus oponents, els va ser guanyat enemistats. La tensió de l'entorn es va accentuar i en 1616 Galileu va ser reconvingut per l'Església i instat a no defensar les seves idees. Galileu, pare de la ciència moderna, va defensar la matematització de la natura, va assentar el procediment científic i va propiciar, per bé o per mal, el divorci església-ciència. Una part substancial del seu treball està relacionat amb la mecànica i va ser el primer a aplicar matemàtiques per al seu anàlisi. Va proposar la utilització de pèndols com rellotges i la llei d'acceleració uniforme per a cossos en caiguda lliure.
El telescopi li va permetre realitzar sorprenents descobriments: muntanyes i cràters a la Lluna, els quatre satèl lits ("llunes") de Júpiter, les fases de Venus. Va demostrar que la Via Làctia està composta d'estrelles. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter, aconseguint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana. Els descobriments astronòmics de Galileu recolzaven la teoria de Copèrnic sobre les òrbites planetàries i, per refutar els textos bíblics, presagiaven seriosos problemes amb l'Església. En 1611, Galileu va ser a Roma per parlar amb el pare Clavius, creador del calendari gregorià i líder indiscutible de l'astronomia entre els jesuïtes. Clavius es resistia a creure en l'existència de muntanyes a la lluna, però va haver admetre quan Galileu se les va fer observar a través del telescopi. No obstant això, nous descobriments com el de les taques solars, afegits a la inusitada contundència de
Galileu per refutar i ridiculitzar als seus oponents, els va ser guanyat enemistats. La tensió de l'entorn es va accentuar i en 1616 Galileu va ser reconvingut per l'Església i instat a no defensar les seves idees. Galileu, pare de la ciència moderna, va defensar la matematització de la natura, va assentar el procediment científic i va propiciar, per bé o per mal, el divorci església-ciència. Una part substancial del seu treball està relacionat amb la mecànica i va ser el primer a aplicar matemàtiques per al seu anàlisi. Va proposar la utilització de pèndols com rellotges i la llei d'acceleració uniforme per a cossos en caiguda lliure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario