miércoles, 27 de octubre de 2010

DIARI DE CLASSE II

Al laboratori, vam treure les següents conclusions:

Que l'angle no influix en el període del pèndul, ja que si tu el llançes a una altura determinada tarda el mateix en fer una oscil·lació que quan li falta poc per a parar-se.


Que el fill si influix en el període, perque quan més curt siga més curt serà es període i quan més llarg siga més llarg serà el període.


Que el pes de l'esfera sí influix en e lperíode, ja que si és molt lleugera la frenara l'aire, per tant anirà cada vegada més lent.

DIARI DE CLASSE

Cristian Huygens:
Cristian Huygens va ser un físic i astrónom holandés. Va fer grans aportcions en el camp de la dinàmica i l'óptica. Va inventar el rellotge de pèndul i va realitzar la primera exposició de la teoria ondulatoria de la llum, va ser descobridor dels anells de Saturn i de Tità, el seu satél·lit més gran.


Va nàixer en 1629 en una prominent família a l'Haia. Fill de Constantin Huygens, una de les més importrants figures del renaixement  a Holanda.

Educat a la universitat de Leiden, Cristian va ser un amic proper de René Descartes, un canvi at freqüent a la llar del cintífic holandés.


La seua reputació en els treballs d'óptica i dinàmica es va difondre per tota Europa i el 1663 va ser elegit soci fundador de la Royal Society. Per intació de Lluis XIV va viure a França des de 1666. Allí va ser un dels fundadors de la Acadèmia de Ciències de França.
Va consruir els seus propis telescopis i, amb la seua ajuda va descobrir el satél·lit de Saturn: Tità en 1655, les estreles de la nebulosa d'Orió en 1656, els anells de Saturn en 1659 i les característiques de la superfície de Mart.
Després d'una malaltia va morir en 1695.

jueves, 30 de septiembre de 2010

Telescopi. Galileo Galilei.

Galileo Galilei, l'inventor del telescopi



Galileu va néixer a Pisa, Itàlia, el 1564. El seu pare, Vincenzo Galilei, va ser un músic d'indubtable esperit renovador. A l'edat de 17 anys, Galileu va començar a cursar medicina a la Universitat de Pisa. Més endavant va decidir canviar l'estudi de les matemàtiques amb el consentiment patern sota la tutela del matemàtic Ricci. La seva notable talent per la geometria es va fer evident amb un treball en el qual s'estenia idees d'Arquimedes per calcular el centre de gravetat d'una figura. 

 El telescopi li va permetre realitzar sorprenents descobriments: muntanyes i cràters a la Lluna, els quatre satèl lits ("llunes") de Júpiter, les fases de Venus. Va demostrar que la Via Làctia està composta d'estrelles. Astutament, va donar el nom de la família Medici a les llunes de Júpiter, aconseguint així el lloc de Matemàtic i Filòsof (és a dir Físic) del Gran Duc de la Toscana. Els descobriments astronòmics de Galileu recolzaven la teoria de Copèrnic sobre les òrbites planetàries i, per refutar els textos bíblics, presagiaven seriosos problemes amb l'Església. En 1611, Galileu va ser a Roma per parlar amb el pare Clavius, creador del calendari gregorià i líder indiscutible de l'astronomia entre els jesuïtes. Clavius es resistia a creure en l'existència de muntanyes a la lluna, però va haver admetre quan Galileu se les va fer observar a través del telescopi. No obstant això, nous descobriments com el de les taques solars, afegits a la inusitada contundència de

Galileu per refutar i ridiculitzar als seus oponents, els va ser guanyat enemistats. La tensió de l'entorn es va accentuar i en 1616 Galileu va ser reconvingut per l'Església i instat a no defensar les seves idees. Galileu, pare de la ciència moderna, va defensar la matematització de la natura, va assentar el procediment científic i va propiciar, per bé o per mal, el divorci església-ciència. Una part substancial del seu treball està relacionat amb la mecànica i va ser el primer a aplicar matemàtiques per al seu anàlisi. Va proposar la utilització de pèndols com rellotges i la llei d'acceleració uniforme per a cossos en caiguda lliure.


sábado, 18 de septiembre de 2010

Alexander Fleming

La penicil·lina:

El seu descobriment de la penicil·lina va significar un canvi dràstic per a la medicina moderna, canvi que inicià l'anomenada "Era dels antibiòtics"; així altres investigadors posteriors van aportar nous antibiòtics, com l'estreptomicina, que, utilitzada com a tractament contra la tuberculosi, ha salvat milions de vides. L'aportació de científica de Fleming és doble ja que a més de descobrir una molècula química (penicil·lina) també va trobar una molècula proteica (lisozim) amb activitat antibiòtica. Les proteïnes i els pèptids antibiòtics són components naturals de la immunitat innata dels animals que poden ser utilitzats amb fins terapèutiques similars a la penicil·lina.

Biografia:


Barcelona a Sir Alexander Fleming
Va naixer el 6 d'agost de 1881 a la ciutat escocesa de Lochfield. Va estudiar medicina a la Saint Mary's de Londres, on es va graduar l'any 1908. En aquest centre treballà com a metge microbiòleg al Departament d'Inoculacions fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'any 1928 fou nomenat professor universitari d'aquest centre d'ensenyament.

Membre de la Royal Society, l'any 1944 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi VI del Regne Unit. Fleming va morir l'11 de març de 1995 d'un infart de miocardi a la seva residència de Londres. Va ser enterrat com un heroi nacional a la cripta de la Catedral de Sant Pau d'aquella ciutat.



Recerca científica:



Cristall simple de lisozim
Durant la seva estada al Saint Mary's Medical School el director del Departament, Almorth Edward Wright, va despertar l'interès de Fleming per a nous tractaments per a les infeccions, dedicant-se a a la millora i fabricació de vacunes i sèrums. Durant la guerra va ser metge militar als fronts de França i va quedar impressionat per la gran mortalitat causada per les ferides de metralla infectades als hospitals de campanya. Finalitzada la guerra va retornar a l'Hospital de St. Mary on va buscar intensament un nou antisèptic que evités la dura agonia provocada per les ferides infectades. La seva recerca el va dur a descobrir el lisozim, un enzim antibacterià present en les secrecions mucoses. Aquest descobriment va ocórrer després que un moc del seu nas, procedent d'un esternut, caigués sobre una placa de Petri en la qual creixia un cultiu bacterià. Uns dies més tard va notar que els bacteris havien estat destruïts en el lloc on s'havia dipositat el fluid nasal.